BIOGRAFIA MIQUEL MARTÍ I POL

Miquel Martí i Pol (1929-2003) és considerat un dels més grans poetes catalans de la història. Va néixer a Roda de Ter (Osona) en una família obrera. De fet, va començar a treballar en una fabrica tèxtil als 14 anys, i als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va tenir inactiu força temps, un temps que va aprofitar per llegir, que era la seva gran afició, i així iniciar-se en el món de la literatura. El 1954, quan tenia 25 anys, va publicar el seu primer llibre de poesia (Paraules al vent), amb el qual guanyà el premi Òssa Menor. No estaria de més dir que un dels dos poemes que s’han comentat en aquest blog, "Parlo del crit unànime", pertany a aquest llibre. El 1956 va tenir lloc el seu primer matrimoni amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. A part de la seva obra literària, cal destacar la seva intensa activitat catalanista i antifranquista; de fet, va ser militant del PSUC. El 1970 va succeir un fet que marcaria el poeta per la resta de la seva vida: li van diagnosticar una esclerosi múltiple que el deixaria en cadira de rodes. A causa d’això, va haver d’abandonar la feina a la fàbrica tres anys més tard, el 1973. La malaltia, però, no li va impedir escriure poemes de gran qualitat, com els que es recullen en els llibres La fàbrica (1972), La pell del violí (1974), El llarg viatge (1976), Estimada Marta           (1978), per citar-ne alguns. Una altra de les característiques que més m'agradaria destacar de Martí i Pol és la seva admirable capacitat de lluita contra les adversitats i la seva tenacitat, que fan d'ell un exemple a seguir per a la societat. El 1978 va rebre un merescut homenatge a la seva terra, a Osona, organitzat pel PSUC, partit polític al qual havia militat el poeta, Hi van assistir poetes com Joan Brossa, Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, entre d'altres, que tenien en Miquel Martí i Pol un referent, tant a nivell literari com a nivell humà. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi, i a l'any següent mor la seva dona, Dolors Feixa. El 1986, però, es va tornar a casar, aquest cop amb Montserrat Sans. Tot i l'empitjorament progressiu de la seva malaltia, Martí i Pol va seguir escrivint grans obres com ha fet sempre. Entre altres premis, ha rebut el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat (1988), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991) i la Medalla d'Or de la Generalitat (1999). És el poeta català més traduït (es calcula que els seus poemes s'han traduït a dotze llengües) i cantants com Lluís Llach i Maria del Mar Bonet han musicat poemes seus. Va morir l'11 de novembre de 2003, sens dubte una gran pèrdua pel que ha significat Miquel Martí i Pol en gran part de la societat catalana, un exemple de tenacitat, lluita i coratge, més enllà de la seva qualitat literària.