CEMENTIRI DE SINERA (1946)

Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre

Salvador Espriu ens descriu en aquest poema, un dels més coneguts de la seva extensa obra literària, el cementiri de Sinera (Arenys escrit al revés) que s'ha convertit en tot un mite del món literari català. Al principi del poema, Espriu ens defineix Arenys com la seva petita pàtria, llur cementiri està situat capdamunt d'un turó des d'on hi ha una vista privilegiada del mar. En la segona part del poema, l'autor ens parla de la mort i ens la defineix com  l'ombra viatgera d'un núvol, i els dos últims versos, d'alguna manera, també tenen una relació amb la mort, ja que es parla del record dels dies passats per sempre, uns dies que, segons el poeta, ja no tornaran mai més. Al principi m'ha costat d'entendre la poesia, però poc a poc l'he anat entenent i trobo que és un poema molt maco per la manera com descriu el poble que més s'estima (que no necessàriament és on va néixer).