L'HOSTE INSÒLIT
L’HOSTE INSÒLIT
Si ve l'instant que veus que defalleixo
--sóc feble al capdavall, ho saps com jo--
no em deixis desistir.
Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.
Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada.
En aquest poema, recollit en el llibre Estimada Marta (1978), el poeta ens vol fer veure la importància de tenir algú al seu costat, algú que estigui per ell, que l’ajudi, que l’entengui, o fins i tot que el rectifiqui quan s’equivoca. M’ha cridat especialment l’atenció la primera estrofa, concretament la frase següent: “sóc feble al capdavall”, fent referència, segurament, a l’esclerosi múltiple que té el poeta incapacitat i en cadira de rodes. Pel que fa a la meva opinió, jo crec que el poeta té raó, que els éssers humans necessitem companyia, ni que sigui una sola persona, ja que no podem subsistir per nosaltres mateixos, encara que molts s’esforcin a dir el contrari, perquè, al cap i a la fi, la soledat ens acaba matant (existiesen casos de suïcidi a causa de la soledat). Però és que, a més, en el cas de Miquel Martí i Pol, aquest fet cobra més rellevància, ja que, com hem dit abans, es tracta d’una persona incapacitada i que per tant, necessita ajuda en tot moment. M’ha agradat molt el poema, sobretot, pel que ens vol transmetre.
1 comentario
David Cos -