DINERS

DINERS 

El dineral sí que no s'equivoca, 
el cotxe amb rodes blanques del macarra 
de mitjons blancs, la blancor de la coca 
ratllant el marbre negre de la barra 

d'un club tancat on la guitarra evoca 
fam i pobresa perquè el ric bandarra 
pugui permetre's dir, plena la boca, 
que estima la duresa de la parra 

borda, com l'àrid àrid sol fantàstic 
del poble que de jove abandonava 
amb ben apresa la lliçó del càstig: 

cal calcigar l'imbècil cap de fava 
que es fot al mig del pas, i del teu fàstic 
dóna'n gentil les molles a l'esclava. 

Aquest poema d’Enric Cassases, que s’inclou en el poemari de 1993 No hi érem, pretèn criticar amb duresa la prepotència dels rics sobre els pobres, i ho fa mitjançant diverses al·legories, com la que apareix a la primera estrofa, en què utilitza el recurs de simbolitzar les classes socials mitjançant colors: el blanc representa la opulència, la supèrbia i la riquesa, mentre que el negre simbolitza la pobresa, la senzillesa i la humilitat. Però el que realment vol expressar el poeta a la primera estrofa és el menyspreu dels poderosos envers els pobres, ara bé, en la segona estrofa va més enllà i mostra com els rics no només menyspreen els pobres, sinó que es mofen d’ells de la forma més cruel i descarnada. Quant a la tercera estrofa, Cassases fa referència a dos temes ineludibles pel que fa al contingut del poema com són Àfrica, aquí el poeta descriu com un àrid sol, i la immigració. Per últim, en la quarta i darrera estrofa Cassasses mostra la seva part més combativa i bel·ligerant en encoratjar els pobres que donin un escarment als rics i es mengin la seva prepotencia. Jo crec que la idea d’Enric Cassasses a l’hora d’elaborar aquest poema és digna d’aplaudir, tot i que en alguns moments es mostra força radical, com per exemple a l’última estrofa que acabem de comentar, ara bé, el que no es pot negar de cap manera, i és ben palpable havent captat el missatge del poema, és que Cassases demostra tenir una consciència social digna de ser admirada i valorada.