ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata. 

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era, 

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una sola metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina

Aquest poema forma part del recull On he deixat les claus? (1953). És un poema a priori bastant complicat d'entendre, ja que el poeta diu que és quan dorm que hi veu clar (fent referència al títol del poema), o que és quan plou que balla sol vestit d'algues, or i escata, que apareix res més començar el poema, en els dos primers versos. Són dues expressions que criden molt l'atenció per la seva aparent absurditat, però després veiem que el que pretèn el poeta és mostrar-nos el seu món interior, potser més concretament el món dels seus somnis. Com a curiositat, cal dir que aquest poema es va fer famós gràcies a la seva musicalització a càrrec de J.M.Serrat.