PREC

PREC 

A la verga del roser 
i a la santa de l'ermita, 
a la plaça del xiprer 
i al nen malalt que levita, 

al mecànic romancer 
que tot lo dia medita 
de l'amiga del tercer 
si li fés una visita, 

a la dona que sap fer 
per a la néta petita 
papallones de paper, 
i al nen drogat que dormita 

i va en metro al meu costat 
us demano pietat. 

Aquest poema d’Enric Cassases, que forma part  del llibre Tots a casa, al carrer (1992), és força curiós. I dic això perquè en aquest poema Casassas demana pietat a gent senzilla. A la primera estrofa es fa una referència divina, i és que des de sempre s’ha considerat Déu com el protector de la gent senzilla. Fins aquí, ho podem considerar normal; ara bé, el que sobta més, és que demani pietat a un nen malalt i indefens. Després a un mecànic, l’amiga del tercer pis, una àvia, en definitiva gent senzilla, normal i corrent i més endavant, a la tercera estrofa, trobem quelcom que ens resulta encara més xocant, demanar pietat a un nen drogat. Després  de veure el contingut del poema podem imaginar-nos que Cassasas es considera el pobre entre els pobres, quelcom coherent potser amb el seu carácter excèntric, típic d’un artista.