DAU AL SET

Dau al Set fou un grup artístic català fundat a Barcelona el 1948 per diversos artistes del país, entre els quals es trobava Joan Brossa. De fet, és per això que hem decidit incloure aquest comentari en l'apartat del blog dedicat a aquest autor. L'origen del nom "Dau al Set" és ben curiós. Es decidí anomenar el grup d'aquesta manera perquè el màxim nombre que es pot assolir en un dau és el sis, i arribar al set ja és anar més enllà. Si relacionem aquesta idea amb l'ideari de Joan Brossa i la resta d'integrants del grup, podem deduir-ne el significat, és a dir, s'hi entreveuen les intencions rupturistes d'aquests artistes, quelcom coherent si tenim en compte que els integrants del grup eren avantguardistes convençuts. Com hem dit al principi, aquest grup es fundà el 1948, en plena postguerra, un període difícil sobretot a Catalunya, a causa de la repressió del règim de Franco contra tot allò que fos català. I a més, tal com s'ha dit, la ideologia de Dau al Set era radicalment contraposada a la del règim. Per això, és inevitable formular-se la pregunta següent: ¿van patir algun tipus de repressió els Dau al Set? Doncs el cert és que no, contràriament al que es pugui pensar. I no va passar, però, ¿per què? Doncs senzillament perquè Franco considerava que els avantguardistes eren artistes incompresos per la societat i que se'ls titllaria de bojos, i que per tant, no haurien de suposar cap amenaça per al seu règim. Però això no treu mèrit a l'atreviment dels llavors joves Joan Brossa, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Arnau Puig, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats per crear un grup amb una idea ben clara (avançar), en aquells temps proscrita.  El grup, per tal de donar-se a conèixer, decidí publicar una revista el setembre del mateix any, a la qual li posaren el mateix nom del grup. De fet, aquesta revista tingué una predecessora: Algol (que en àrab significa el Diable), llur intenció fou transgressora i provocativa; de fet, el significat del títol d'aquesta revista deixa entreveure aquesta finalitat. En quant al grup en si, les seves idees pretenien enllaçar, sobretot, amb el surrealisme (la influència de Miró és notable en aquest aspecte) i amb el dadaisme, tot i que també tingué vincles amb l'hiperrealisme i amb l'existencialisme filosòfic. El 1954 es dissolgué el grup, fet que no va impedir la consolidació dels moviments d'avantguarda a la meitat dels anys cinquanta a Espanya, amb la qual cosa la feina dels Dau al Set, Brossa i companyia, donà els seus fruits. Així, es pot considerar Dau al Set com el primer gran referent de la cultura antifranquista, un referent sorgit en ple ostracisme cultural a Espanya i dinamitzador de la societat catalana del moment. És a partir d'aquestes dues idees com hem d'entendre Dau al Set, ni més ni menys.