BIOGRAFIA DE JOAN VINYOLI (1914-1984)

Joan Vinyoli i Pladevall, poeta català, va nèixer a Barcelona el 1914. La seva infància no va ser fàcil: als cinc anys va perdre el pare i més tard va haver de marxar de Barcelona, on va tornar uns anys més tard, un cop la situació familiar s'hagué estabilitzat. El 1923 Vinyoli i la seva família varen començar a estiuejar a Sta.Coloma de Farners, població que tenia un significat molt especial per al poeta i a la qual menciona en molts dels seus poemes. El 1927 va guanyar el primer premi literari, la Viola d'Or en els Jocs Florals que es varen celebrar precisament a Sta.Coloma. Potser el fet de que hagués rebut el seu primer premi literari a Sta. Coloma també ha contribuït bastant a aquesta relació especial que mantenia Vinyoli amb la citada població. El 1930 va començar a treballar en una editorial, on romandria fins a la seva jubilació (1979), i el 1945, després de la guerra, es casà amb Teresa Sastre, amb qui tingué tres fills (curiosament, n'hi ha un que es diu com jo :D). eL 1951 va rebre el premi Òssa menor ple seu llibre Les hores retrobades, possiblement un dels més coneguts d'aquest autor. Dos anys més tard, va començar a estiuejar a Begur, tot i que el poeta no hi tenia una relació tan especial com Sta. Coloma. Algunes de les seves principals obres, a part de l'esmentada anteriorment, són El Callat (dedicat a la seva tieta morta el 1955), Realitats     (1963), Encara les paraules (1973), llibre pel qual va gunayar la Lletra d'Or, Ara que és tard (1975), etc. Morí el 1984, a l'edat de 70 anys. Nou anys abans havia publicat el recopilatori de la seva poesia entre 1937-1975. Un altre aspecte curiós de la vida de Joan Vinyoli fou la relació epistolar que aquest establí amb Miquel Martí i Pol, cartes que es van publicar el 1987, tres anys després de la mort del poeta.