PERQUÈ UN DIA TORNI LA CANÇÓ A SINERA

El meu somni lent de la gran pau blanca sota el cel clement.

 

Passo pels camins encalmats que porten la claror dels cims.

 

És un temps parat a les vinyes altes, per damunt del mar.

 

He parat el temps i records que estimo guardo de l'hivern.

 

Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans.

 

I es baden al sol boques de captaires, plagues de leprós.

 

Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés.

 

Mai no ha entès ningú per què sempre parlo del meu món perdut.

 

Les paraules són forques d'on a trossos penjo la raó.

 

Branden a ple vent cordes que no poden suportar més pes.

 

El càntic és lluny, i la greu campana toca pels difunts.

 

Ha cessat el ball de l'altiva monja i de l'embriac.

 

La dansa també del pelut dimoni amb la reina Esther.

 

Ja no volta l'ós. He llegit el llibre del Predicador.

 

Deso a poc a poc dintre de la capsa tots els meus ninots.

 

Ara he de callar, que no tinc prou força contra tant de mal.

 

D'un mal tan antic aquesta veu feble no et sabrà guarir.

 

En un estany buit, manen el silenci i la solitud.

 

Sols queden uns noms: arbre, casa, terra, gleva, dona, solc.

 

Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i llavor.

 

La mar, el vell pi, pressentida barca. La por de morir.

En aquest poema, Espriu ens vol descriure la penosa situació de la llengua catalana en l'època que ell va escriure el poema, durant el franquisme, en què el català va ser víctima d'una gran repressió. De fet, en el títol de l'obra, Salvador Espriu identifica el terme cançó amb la llengua catalana; així, podem dir que la idea principal del poema és el desig d'Espriu de que es pugui parlar el nostre idioma lliurement, sense cap tipus de repressió. M'han cridat l'atenció frases com: es tanquen llavis catalans, fràgils mots de la meva llengua, cordes vocals que no poden suportar més pes, etc.  que transmeten clarament el missatge del poema. En alguns moments del poema també es fa una clara referència al deteriorament de la vida a Catalunya a causa de les circumstàncies del moment (les estrofes 12, 15 i 18, per exemple, il·lustren aquesta realitat). És un poema que m'agrada molt perquè, a la vegada que el poeta demostra que hi ha una clara intenció de recuperar la nostra llengua, també fa denúncia del franquisme, sens dubte un període nefast per a Catalunya.