PARLO DEL CRIT UNÀNIME

PARLO DEL CRIT UNÀNIME

Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
"Antigament...!, objecten,
i jo sóc vell de segles.

Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?

Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.

Hi ha grans rius que ens esperen

M'agrada molt aquest poema perquè parla d'un tema com és la llibertat, ja que el que el poeta ens vol transmetre és que les persones hem de ser éssers lliures, i és una idea amb la qual jo (i una gran part de la societat) estic completament d'acord.

3 comentarios

[Roger - 14 de abril de 2012 - 15:53]

Segurament estaria molt bé saber aquestes coses, però la veritat, la gràcia dels poemes, a part de saber quin sentit tenen o tenien per part del seu autor/a és el sentit que li pot arribar a donar i què desperta a cada lector/a.

[David Cos - 24 de octubre de 2006 - 12:09]

Bubsy, publica aquest article més el comentari qu el segueix al bloc de classe.

[David Cos - 06 de octubre de 2006 - 08:52]

Ben triat!
Hi ha moltes coses que no ens arribes a dir sobre el poema. Per què Martí i Pol parla d'aquesta manera sobre la llibertat? La llibertat de qui? Qui és "vell de fa segles"? A quin llibre pertany el text? Quina època? Hi ha moltes coses que m'agradaria saber d'aquest poema i que no trobem en el teu comentari. Per què no ens les expliques?